En temps de la peste, l’art va donar respostes a l’angoixa de la gent: demostrant que tot és transitori, predicant el carpe diem, avisant de la inutilitat dels diners, el poder o la bellesa front la mort, retornant a l’espiritualitat…
a través d’aquest curs veurem com els grans mestres ens ensenyen tot això, mentre gaudim de la bellesa de l’art. Potser fins i tot trobarem una mica de consol en una època com la nostra, tan barroca.
1.- Caravaggio: el carpe diem 2.- Velázquez: la inteligència 3.- Bernini: l’èxtasi 4.- Borromini: la imaginació 5.- Rembrandt: coneixe’t a tu mateix 6.- Murillo: la fe 7.- Rubens: l’hedonisme 8.- Zurbarán: la meditació 9.- Vermeer: l’amor 10.- Frans Hals: l’alegria
Aquest curs -que és la continuació del que vam fer sobre la Roma Antiga el curs passat- aborda l’Alta Edat Mitjana, un període anterior al romànic que, tot i ocupar més de 500 anys, és encara molt desconegut.
Va assentar les bases de l’art romànic i la simbologia medieval, que estudiarem juntament amb disciplines esotèriques com l’alquimia o el tarot.
La fi de l’Imperi Romà i l’art paleocristià
L’art bizantí i el seu impacte
Els regnes germànics: el despertar d’Europa
L’art anglosaxó i irlandès. Els víkings i els celtes
Els visigots a Toledo. L’art preromànic asturià
L’Imperi Carolingi de Carlemany
El Califat musulmà i la Reconquesta. Mossàrabs, mudèjars i muladís
Simbologia dels colors i les formes a l’art medieval
Los romanos eran una sociedad pragmática que requería de un arte utilitario y de gran decoro. Fueron grandes ingenieros y propusieron nuevas tipologías arquitectónicas que estudiaremos a fondo. Hubo dos grandes géneros que los caracterizaron: el retrato y el relieve histórico, de los que observaremos su evolución. También descubriremos las impactantes villas, con sus estilos de decoración mural y el uso del mosaico..
Los orígenes míticos de Roma y el arte etrusco.
Roma republicana: el retrato y el relieve histórico.
Augusto: arte al servicio del poder. Hispania romana: Tarraco y Mérida.
Julio-claudios y Flavios: Julio César, Augusto, Tiberio. Nerón, Calígula, Tito.
Pompeya y Herculano, a fondo.
Emperadores hispanos: Trajano y Adriano. Antoninos y Severos. Marco Aurelio y Caracalla.
De los Severos a la Tetrarquía: el Bajo Imperio. La penetración de los bárbaros.
Constantino y la Roma cristiana: los cimientos del arte bizantino y medieval
Després de la II Guerra Mundial la capital de l’art va passar de París a Nova York. Les anomenades “segones avantguardes” es varen desenvolupar principalment a aquesta ciutat, assentant les bases de l’art contemporani que descobrirem plegats.
La Beat Generation i l’expressionisme abstracte. Pollock, Rothko, De Kooning, Neuman. Peggy Guggenheim com a mecenes i galerista.
Els origens del happening: John Cage i Robert Raushenberg. Merce Cunningham i la dansa. Allan Kaprow. Fluxus i Yoko Ono.
Minimalisme musical i escultòric. Donald Judd, Sol Lewitt, Dan Flavin, Carl André. L’abstracció post-pictòrica: Elsworth Kelly, Frank Stella.
El Land-Art i el moviment new age. Robert Smithson, Nancy Holt, Walter de Maria, Ana Mendieta.
El Pop Art i la cultura underground. La Factory i el cercle d’ Andy Warhol. Roy Lichtenstein, Tom Wesselmann, James Rosenquist, Claes Oldemburg.
Hiperrealisme: Duane Hanson, John de Andrea, Richard Estes. Optical art: Victor Vasarely, Bridget Riley.
L’ art conceptual. Joseph Kosuth, John Baldessarri, Robert Barry. Art and Language.
Arquitectura als Estats Units: de Frank Lloyd Wright a Philip Johnson.
Els origens del vídeo-art: Nam June Paik, Chris Burden
Dones al poder: l’art feminista. Les primeres artistes activistes: Martha Rosler, Judy Chicago, Miriam Schapiro, Lucy Lippard.
Una aproximació diferent als artistes més importants del Renaixement: coneixerem el seu caràcter, interessos i aficions, les persones i els fets que els van marcar, apartant-nos de visions acadèmiques per poder entendre a fons la seva obra i la seva estètica.
El segle XVIII és el gran desconegut de la història de l’art: barroc, neoclassicisme, rococo, preromanticisme… en ell hi conviuen molts estils que aprendrem a discernir tot entenent un moment complex però cabdal: el del naixement de l’home modern.
FRAGONARD I EL ROCOCÓ
TIEPOLO I LA SOCIETAT GALANT
JACQUES LOUIS DAVID I LA REVOLUCIÓ
ANTONIO CANOVA I EL MÓN CLÀSSIC
INGRES: EL TRIOMF DE LA LÍNIA
MENGS I NEOCLASSICISME ALEMANY
THOMAS GAINSBOROUGH I EL RETRAT ANGLÈS
JOSHUA REYNOLDS I LA ROYAL ACADEMY
PINTORES DEL SEGLE XVIII: DE VIGÉE LEBRUN A KAUFMANN
Ens endinsarem a l’època del naixement de les avantguardes a través dels seus pioners, des de Gauguin a Modigliani. Estudiarem la seva vida , els seus interessos, les relacions sentimentals i professionals, els fets que els marcaren, el seu context, els seus gustos…per aproximar-nos d’una manera diferent i gens acadèmica als grans artistes del segle XX.
Seguim amb la sèrie dedicada als pioners que van obrir noves vies de creació en la història de l’art i l’arquitectura:des de l’expressionisme a l’art conceptual o abstracte, passant per innovadores teories del color i la forma que analitzarem en profunditat.
Des de la pintura a l’ escultura, literatura, música, arquitectura, filosofia, dansa, cinema i teatre, estudiarem a fons les grans tendències estètiques que van caracteritzar l’Europa de la primera meitat del segle XX.
Les contextualitzarem històricament i analitzarem la influència de la ciència i de la tecnologia
Fauvisme: Matisse i el seu grup. La poesia de Baudelaire, Rimbaud i Mallarmé. La música de Debussy i Ravel.
Die Brücke i l’existencialisme: Kirchner i el seu grup. Nietzsche i Richard Strauss. Cinema expressionista.
Der Blaue Reiter i l’abstracció. Kandinsky i el seu grup. Schönberg i el dodecafonisme. Scriabin i Paul Klee: la sinestèsia.
Nova objectivitat: Grosz, Dix, Beckmann. Bertold Brecht i Kurt Weill. Käthe Kollwitz i Thomas Mann.L’art degenerat sota els nazis.
Cubisme: Picasso, Braque, Gris, Blanchard, Léger. La quarta dimensió i la filosofia de Bergson. Ballet Parade i Erik Satie. El ballet mecànic.
Futurisme i màquina: Boccioni, Severini, Carrá, Russolo, Balla. L’arquitectura de Sant’Elia . Paraules en llibertat (Filippo Tommaso Marinetti) . El sorollisme musical
Raionisme, suprematisme i constructivisme: la revolució russa. Malèvitx, Popova, Goncharova, Lissitzky, Gabo, Pevsner,Tatlin. El cinema rus. Xostakóvitx i Prokofiev
Ballets Russos: de Borodin a Stravinsky. L’escenografia, el vestuari i la coreografia
Bauhaus. Teoria de la forma i color (Itten, Albers). El disseny. Gropius i Mies van der Rohe. La dona a la Bauhaus
Neoplasticisme: Mondrian i el seu grup. Rietveld i l’arquitectura. La teosofia
Dadaisme. Atzar i ready-made. Duchamp, Picabia, Höch. El matrimoni Taeuber-Arp.. La poesia de Ball i Tzara. Kurt Schwitters i la música dadà. Man Ray i la fotografia
Surrealisme: Freud i la teoria de Breton. Ernst, Magritte, Dalí, Maar. Literatura i poesia: Aragon i Eluard. El cinema de Buñuel, Ray i Cocteau.
